Casa Vicens de Gaudí – Entre el margalló i la zinia

La Casa Vicens és la primera obra arquitectònica d’Antoni Gaudí, construïda entre 1883 i 1888, a l’encara residencial vil·la de Gràcia. El projecte li va ser encomanat com a una segona residència estival per la familia del corredor de borsa Manuel Vicens i Montaner.

Casa Vicens is the first architectural work of Antoni Gaudí, built between 1883 and 1888, in the back then residential village of Gràcia. The project was entrusted to him as a summer residence for the family of the stock broker Manuel Vicens i Montaner.-

Gaudí, que es trobava al començament de la seva carrera amb 31 anys, desplegà tot el seu talent modernista. Podem trobar elements senzills, com la predominaça de la línia recta, i una influència orientalista en les ornamentacions d’inspiració mudèjar, persa i bizantina. Tot i que la finca ocupava una gran extensió, múltiples i successives remodelacions han anat minvant les dimensions originals fins a l’actualitat, amb la casa de quatre nivells i un jardí reduït.

Tota l’obra de Gaudí, i la Casa Vicens no és l’excepció, fusiona arquitectura i natura de manera magistral. Les formes orgàniques es sublimen amb els materials de construcció, i les referències estètiques i simbòliques als elements vegetals i animals s’entrellacen per tot arreu. La reixa de ferro colat reprodueix la fulla del margalló, un motiu recurrent que també trobem a la tribuna. Allà, el trompe-l’oeil del sostre juga amb les fulles de margalló com si es veiessin retallades contra el cel.

Passant pel menjador trobem 32 pintures a l’oli de paisatges marins i ocells del pintor Francesc Torrescassana i Sallarés. Al sostre entrevigat de fusta policromada veiem aplicacions que recreen les fulles de vinya i el raïm. Aquestes aplicacions estan fetes amb la tècnica del paper maixé, una tècnica força novedosa per a l’època. Ja dins de l’exòtic fumador, ens trobem inmersos en l’estil islàmic de Gaudí. És d’un blau intens, amb vitralls de colors suaus i rajoles amb roses pintades; una veritable faula oriental.

Gaudí va concebre aquesta residència d’estiueig com una continuïtat del propi jardí. Els elements de la flora i fauna mediterrània estan presents a totes les decoraciones interiors. Així, a l’anomenada habitació blava trobem la flor de la passió. I a les rajoles de les façanes orientals i de la coberta, la flor de la zinia, amb el seu color taronja brillant contrastant amb l’escacat del blanc i el verd mar.

Els terres de mosaic romà d’opus tessellatum, s’han conservat en la seva majoria. Al fris de la tribuna s’hi van escriure frases de cançons catalanes: “sol, solet, vine’m a veure que tinc fred“, “oh, l’ombra de l’estiu” i “de la llar lo foc, visca lo foc de l’amor“.

Al juliol de 2005, la fantàstica Casa Vicens va ser declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. Després de més de 130 anys d’ús privat, al novembre del 2017 va obrir les portes al públic. D’aquesta manera, la Casa Vicens es suma a la Ruta Modernista de Barcelona i engrossa l’exclusiva llista conformada per la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Pedrera, el Park Güell, el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau. No obstant, per reduir l’impacte turístic, l’aforament es troba limitat a un màxim de 500 persones al dia.

Web Casa Vicens

Darcy: Overall – Joaquim Moreno / Coat – Sandro

Photography by When Audrey Met Darcy

Leave a Reply